Avui he decidit fer les conclusions del projecte, ja que l'he finalitzat:
Aquest treball m'ha agradat molt. M'ha agradat la trajectòria que ha agafat a través de totes les modificacions que ha anat patín el projecte.
Tot i que hagi tingut alguns problemes com: triar l'objecte, triar el programa amb el qual dissenyar, com mesurar-lo. Ho he anat superant fins a arribar a tenir la boquilla, que malauradament no funciona.
Trobo que la impressió 3D és una eina molt útil, perquè abarateix els costos dels objectes que imprimeixes. A més també es pot aplicar en altres camps com per exemple la medicina.
També m'ha sobtat molt que el programari per dissenyar els objectes amb 3 dimensions sigui la majoria de vegades lliure.
El programari que he utilitzat per dissenyar la boquilla del clarinet era senzill encara que hi han programes molt més complexos, encara que això està molt bé per gent que ja te coneixements previs.
Recomano a la gent que li interessa la informàtica que s'endinsi en aquest món de la impressió 3D.
jueves, 21 de mayo de 2020
lunes, 18 de mayo de 2020
Provant la boquilla
Avui ja he anat a buscar la boquilla a la copisteria i aquest es el resultat:
Després em vaig decidir a provar la boquilla i per desgràcia encara no he aconseguit que soni.
Això jo crec que pot ser per dos raons:
Que la forma de la boquilla no sigui la ideal, cosa que és improbable, ja que aparentment és idèntica a l'original.
O bé que tingui a veure amb el material de construcció que jo crec que és la més factible.
I ara adjunto una comparació amb l'original:
Original Impresa
En el procés d'imprimació només hi vaig un error, que jo els hi vaig enviar la plantilla de color negre i a ells els hi ha sortit blanc.
L'he provat de posar en el clarinet i s'ajusta perfectament a ell:
Després em vaig decidir a provar la boquilla i per desgràcia encara no he aconseguit que soni.
Ho he provat de diverses maneres:
Primer vaig provar de muntar tot el clarinet, després vaig provar de només utilitzar la boquilla amb la canya, després vaig provar de canviar la canya. Però no hi ha maneres de què emeti cap mena de so, només se sent l'aire com corre per la boquilla .
Això jo crec que pot ser per dos raons:
Que la forma de la boquilla no sigui la ideal, cosa que és improbable, ja que aparentment és idèntica a l'original.
O bé que tingui a veure amb el material de construcció que jo crec que és la més factible.
viernes, 15 de mayo de 2020
Sol·licitud d'impressió de la boquilla
Avui he demanat que m'imprimeixin la boquilla en una copisteria anomenada TR3DLAND al carrer emili grahit, 15. I aquests han sigut els correus parlant amb el dependent de la botiga:
 |
I efectivament el dilluns tenien la meva boquilla a punt.
viernes, 17 de enero de 2020
Com he disenyat la boquilla?
Avui he començat a dissenyar la boquilla en el TinKerCat. He començat escollin les formes que et done el programa. I les que m'han semblat millor són aquestes:
-Primer vaig escollir les peces que voldria utilitzar i vaig anar fent des de la part d'avall de la boquilla fins a la part de dalt perquè volia fer primer el que em semblava més fàcil.
Per fer la part d'avall vaig utilitzar només una forma: el cilindre. N'he utilitzat 3:
-Després he hagut de dividir la part de dalt de la boquilla en dues parts:
La part blava és molt senzilla, no m'he complicat massa, el que he fet és agafar la forma del con i donar-li un angle d'inclinació molt baix. Després la part negra és molt més complicada, ja que té una inclinació molt concreta, i que no hi havia cap forma predeterminada que la tingues.
Finalment vaig aconseguir fer la inclinació ajuntant moltes peces: 3 quadrats, 1 con, 1 espera, un tub i una mitja esfera.
Per últim per la boquilla hi ha de passar l'aire o sigui que he hagut de buidar-la. En el mateix TinKerCat hi ha l'opció de fer qualsevol forma solida o foradada. No m'ha sigut massa difícil fer els forats dins de la boquilla, només he hagut d'utilitzar un con i 2 quadrats. I per fer la part per on entra l'aire té utilitzat una mitja estarà i el tronc d'un con.
I ja després d'unes 12 hores de treball he aconseguit el resultat final:
-Primer vaig escollir les peces que voldria utilitzar i vaig anar fent des de la part d'avall de la boquilla fins a la part de dalt perquè volia fer primer el que em semblava més fàcil.
Per fer la part d'avall vaig utilitzar només una forma: el cilindre. N'he utilitzat 3:
-Després he hagut de dividir la part de dalt de la boquilla en dues parts:
La part blava és molt senzilla, no m'he complicat massa, el que he fet és agafar la forma del con i donar-li un angle d'inclinació molt baix. Després la part negra és molt més complicada, ja que té una inclinació molt concreta, i que no hi havia cap forma predeterminada que la tingues.
Finalment vaig aconseguir fer la inclinació ajuntant moltes peces: 3 quadrats, 1 con, 1 espera, un tub i una mitja esfera.
Per últim per la boquilla hi ha de passar l'aire o sigui que he hagut de buidar-la. En el mateix TinKerCat hi ha l'opció de fer qualsevol forma solida o foradada. No m'ha sigut massa difícil fer els forats dins de la boquilla, només he hagut d'utilitzar un con i 2 quadrats. I per fer la part per on entra l'aire té utilitzat una mitja estarà i el tronc d'un con.
I ja després d'unes 12 hores de treball he aconseguit el resultat final:
viernes, 3 de enero de 2020
Mesurar la boquilla
Avui m'he posat a mesurar la boquilla. Vaig plantejar-m'ho de fer de vàries maneres.
1) Una de les primeres opcions que em vaig plantejar va ser un regle, ja que és una eina molt habitual. Però vaig arribar a la conclusió de què no era una bona opció, ja que no és molt prasis.
2) La segona opció que vaig pensar va ser un compàs que és una opció més viable, ja que obres el compàs mesura'n el diàmetre i a partir d'allà trobes el radi i fas el cercle però el problema va arribar quan àvia de mesurar la corba de la campana i allà és quan vaig veure que el compàs no acabava de ser una bona opció.
3) I finalment vaig anar a preguntar al meu professor del projecte personal, en Lluís, i em va dir que existeix una eina anomenada peu de rei que serveix per mesurar les coses d'una manera molt precisa, just el que jo necessitava.
1) Una de les primeres opcions que em vaig plantejar va ser un regle, ja que és una eina molt habitual. Però vaig arribar a la conclusió de què no era una bona opció, ja que no és molt prasis.
2) La segona opció que vaig pensar va ser un compàs que és una opció més viable, ja que obres el compàs mesura'n el diàmetre i a partir d'allà trobes el radi i fas el cercle però el problema va arribar quan àvia de mesurar la corba de la campana i allà és quan vaig veure que el compàs no acabava de ser una bona opció.
3) I finalment vaig anar a preguntar al meu professor del projecte personal, en Lluís, i em va dir que existeix una eina anomenada peu de rei que serveix per mesurar les coses d'una manera molt precisa, just el que jo necessitava.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)